Vés al contingut

Estanislau Reynals i Rabassa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estanislau Reynals)
Plantilla:Infotaula personaEstanislau Reynals i Rabassa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Estanislao Reynals y Rabassa Modifica el valor a Wikidata
29 octubre 1822 Modifica el valor a Wikidata
Calella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1876 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri del Poblenou 
Rector de la Universitat de Barcelona
1875 – 1876
← Antoni Bergnes de las CasasJulià Casaña i Leonardo →
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1873 – 1875
← Magí Pla i SolerJosep Pena i Roca →
Rector de la Universitat de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsReynals Rabassa, Estanislao
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCatedràtic de Dret i rector de la Universitat de Barcelona 1875- 1876
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de


Estanislau Reynals i Rabassa (Calella, 29 d'octubre de 1822 - 1 de maig de 1876[1]), fou un advocat i escriptor català. Catedràtic i Rector de la Universitat de Barcelona[2]

Biografia

[modifica]

Fill d'Isidre Reynals Blanch, capità de nau, i de Caterina Rabassa Vergés, tots dos naturals de Calella. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on hi va guanyar la càtedra de dret i hi exercí com a rector el 1875-1876.[3] A instàncies de Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas, des del 1849 col·laborà al Diari de Barcelona, on hi fou exponent defensor d'Unió Liberal i un dels precursors del conservadorisme a Catalunya, contrari al centralisme liberal i al divorci.

L’any 1854 redactà un informe per encàrrec de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre sobre la creació de societats agrícoles. L’any 1856 va ser nomenat secretari de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec en el qual destacà per la publicació d’ordenances municipals. L’any 1863 va ser oficial del ministeri d'Ultramar. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1853); el 1850 ingressà en l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, que arribà a presidir dos cops, i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana.[3] Relacionat amb el moviment de la Renaixença. Juntament amb Joan Mañé i Flaquer fou redactor d’El Locomotor; va col·laborar a El bien público i fou redactor del Diari de Barcelona. Precursor del conservadorisme polític català. Va morir a Barcelona l'any 1876. Casat amb Paula Mallol van ser avis de Eudald Duran i Reynals, Estanislau Duran i Reynals, Raimon Duran i Reynals, i Francesc Duran i Reynals.

Publicacions

[modifica]
  • Reynals y Rabassa, Estanislao. Apuntes de legislación comparada : en conformidad con las esplicaciones dadas de esta asignatura . Barcelona : Imp. de El Porvenir, 1874. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Reynals y Rabassa, Estanislao. Elogio fúnebre del Dr. D. Ramón Martí de Eixalá : que en la sesion publica celebrada por la Academia de Buenas Letras y la Sociedad Económica de Amigos del País, el 10 de enero de 1858. Barcelona : Imprenta Nueva, de Jaime Jepús y Ramón Villegas, 1858. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències

[modifica]
  1. «Defuncions any 1876.Registre núm. 2933». Arxiu Municipal de Barcelona, 01-05-1876. [Consulta: 4 maig 2019].
  2. Bosch Gimpera, Pere. La Universitat i Catalunya. Barcelona: Edicions 62Llibres a l'abast 1971, 1971 [Consulta: 10 novembre 2015]. 
  3. 3,0 3,1 «Estanislau Reynals i Rabassa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

[modifica]
  • Duran i Bas, Manuel. Reynals y Rabassa : estudio biográfico y literario leido en la sesion pública que celebró el dia 20 de mayo de 1883 la Real Academia de Buenas Letras de esta ciudad. Barcelona : Imprenta Barcelonesa, 1883. Disponible a :Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Elías de Molins, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX : apuntes y datos. Barcelona : Administración, 1889-1895. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Bergnes de las Casas
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona

1875-1876
Succeït per:
Julián Casaña Leonardo
Precedit per:
Magí Pla i Soler
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1873-1875
Succeït per:
Josep Pena i Roca